En un passat, tots els òrgans judicials de Barcelona, estaven dispersats per la ciutat, i la creació de nous òrgans obligava al lloguer de nous espais amb el consegüent desordre palpable, alhora que els serveis i la contractació de personal es duplicaven, entre altres inconvenients.
Per tant, sota el criteri de concentració i deficiència destalvi, va prendre forma la idea de la creació dun espai específic.

La voluntat d’integrar també els Jutjats de l’Hospitalet comportava una dificultat afegida, no només perquè condicionava la ubicació de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, sinó també per l’exigència legal que els jutjats d’un partit han d’estar situats, lògicament, dins de la demarcació del municipi. Així doncs es va negociar amb el Ministeri de Defensa la compra dels terrenys de les antigues casernes de Lepant. L’única exigència del Consell General del Poder Judicial va ser aleshores que s’accedís als Jutjats de l’Hospitalet des d’aquesta ciutat i els de Barcelona, des del seu terme municipal.

Atès que la densitat del primer projecte era molt superior a l’entorn, es va decidir disminuir-la, amb l’acord que l’Audiència Provincial tindria un palau per a ella sola als espais alliberats dels vells jutjats del Passeig Lluís Companys.